| Richard
        Stallman, Llibertador del Ciberespai
         
 
        
 ENTREVISTA
      // RICHARD STALLMAN, FÍSIC"Voldria passar a la història
      com el llibertador del ciberespai"
 
 • Va llançar al món el 'software lliure'
      i es va convertir en el pitjor malson de Bill Gates
 NÚRIA NAVARRO
 Nova York, 1953
 Participa en
      l'Internet Global Congress (Fira de Barcelona)
 
 Richard Stallman,
      l'impulsor del software lliure (software que pot ser copiat,
      modificat i redistribuït lliurement), és un home estrany. Viatja amb un
      matalàs, beu litres de te i prefereix els pisos d'estudiants als hotels.
      És l'altra cara del poder. La bèstia negra de Bill Gates. El creador del
      Projecte GNU parla de llibertat i no de preu.
 
 --¿De debò
      que viatja amb un matalàs?
 --De debò. Com a
      activista en favor del moviment del software lliure, viatjo molt. I
      em trobo llits molt durs. Jo no puc dormir sobre llits durs.
 
 --Tampoc té
      mòbil.
 --¡El mòbil és un
      instrument de vigilància! El sistema sap amb quina torre et comuniques i
      ho grava per sempre. I amb els nous mòbils, fins i tot es poden posar en
      marxa sense que l'usuari ho sàpiga. ¡És el meu deure de ciutadà no
      tenir mòbil!
 
 --I per a més
      inri surt a fer conferències com a sant IGNUtius...
 --És una manera de
      burlar-me de mi i de la religió. Jo, que sóc ateu, proposo una ètica.
      Crec que no hi ha cap recurs més important que la solidaritat. ¡Qualsevol
      intent de danyar-la ha de ser rebutjat!
 
 --¿Ho va
      aprendre a casa, això?
 --Vaig tenir bons
      exemples. El meu pare va aprendre francès per lluitar amb més eficàcia
      contra els nazis. I la meva mare va ser progressista els anys 60. Fins i
      tot els EUA recolzaven uns principis que avui no recolzen.
 
 --Quan els hippies
      portaven margarides als cabells, era quasi un nen.
 --Jo podria haver
      sigut hippy, però no ho vaig voler ser. S'oposaven a la tecnologia,
      a la ciència i al pensament clar. Però vaig admirar la seva oposició
      que els diners fossin una meta.
 --El sofà de
      l'Institut de Tecnologia de Massachusetts era gratis.
 --¡Viure allà era
      comodíssim! No havia de llevar-me, vestir-me per sortir i enfrontar-me a
      l'aire gelat de l'exterior. Hi havia bon ambient. Disfrutàvem amb la
      intel.ligència...
 
 --I
      disfrutant, disfrutant, va acabar sent la bèstia negra de Bill Gates.
 --N'estic orgullós,
      d'això, encara que la meva meta no era atacar ningú. El 1983 vaig llançar
      el moviment de software lliure per a la llibertat dels usuaris
      d'ordinadors. L'enemic era el software propietari. Es va necessitar
      gairebé una dècada per desenvolupar el sistema operatiu. Des de fa uns
      quants anys, el sistema GNU-Linux és fàcil d'utilitzar.
 
 --¡I pensar
      que podria estar forrat!
 --Prefereixo no tenir
      res del que m'hagi de penedir. I fer una cosa bona a la vida: lluitar per
      la llibertat.
 
 --La difícil
      llibertat...
 --¡No digui tonteries!
      Al començament la meva meta va ser tenir llibertat per utilitzar
      l'ordinador. En aquest sentit, vaig defensar quatre llibertats: la
      d'executar el programa, la d'estudiar-ne el codi font, la d'ajudar el proïsme
      distribuint còpies del programa i la d'ajudar la comunitat, publicant-ne
      versions canviades.
 
 --Disculpi,
      però és una mica espès.
 --¡En absolut! Qui fa
      servir receptes de cuina reclama les mateixes quatre llibertats: la
      d'utilitzar-la com vulgui, la d'estudiar-la, la de distribuir-ne còpies a
      les veïnes i la de modificar-la. ¡Imagini's l'enuig si algú decidís
      que copiar una recepta és piratejar i que es mereix la presó! Doncs
      aquest enuig va impulsar el moviment del software lliure.
 
 --¿I com va
      continuar la història?
 --Després d'anys de
      reflexió, he arribat a la conclusió que totes les obres d'ús pràctic
      també han de ser lliures. Els receptaris, els diccionaris i enciclopèdies,
      els llibres de text. Però hi ha altres tipus d'obres...
 
 --¿Quines?
 --Les que reprodueixen
      el pensament d'altres, que no s'han de modificar. I les d'art i
      entreteniment, que pretenen produir emoció. Crec que les versions
      canviades podrien contribuir a l'art, però no és urgent...
 
 --¿A favor
      de piratejar CD i DVD?
 --¡No parlo de
      mitjans, sinó d'usos socials! Per a tota mena d'obres, tot usuari es
      mereix la llibertat de difusió de còpies exactes, sense fins de lucre.
      Aquesta és la llibertat mínima que ha d'existir.
 
 --La
      legislació no ho veu així.
 --Les lleis van en una
      altra direcció a causa del poder de les empreses. Es nota la falta de
      democràcia a tot arreu del món, liderada pels EUA.
 
 --¡És la
      seva pàtria!
 --Potser una pàtria
      traïdora... El meu país s'ha tornat l'enemic de tot el món. ¡S'ha de
      defensar la llibertat contra qualsevol enemic!
 
 --Llanci una
      consigna.
 --"No acceptin la
      divisió i impotència imposats per les lleis i sistemes actuals d'edició".
      Intenten prohibir la cooperació social.
 
 --La Història
      dirà que va ser rebel.
 --Doncs jo voldria
      passar com el llibertador del ciberespai.
 
 
 Noticia publicada a la pàgina 10 de
      l'edició de 6/7/2005 de El Periódico
  
        
        
       |